EL FEUDALISME

QUÉ EN SÉ?:

Jo no sé molt d'aquest tema, pero em sona d'alguna cosa. Quan penso en aquesta paraula, em ve al cap, persones riques amb una pocisió social d'alt rang. Més concretament els nobles i els reis.

Sé que es extrany, pero m'en recordo  perqué estava llegint un dels meus mangas favorits: Naruto i va sortir aquesta paraula, i per aixó em sona una mica.

QUÉ HE APRÉS?:

Hem fet un viatge estudiant sobre el passat del riu gaià, i cóm aquest feia de frontera entre 2 grups que predominaven en España. Exacte, els cristians i els muslmans. Durant aquell temps hi havia un munt de castells. 51 castells que estaven escampats per el camp de batalla, o sigui, la terra de ningú.

En el viatge hem passat per 10 castells: Montmell, Montferri, Vespella, Clariana, Montmell, Pinyana, Queralt, Pontils, Tamarit, Saburella. 

D'AQUESTS 10, PARLARÉ UNA MICA DELS QUE MÉS M'HAN AGRADAT, O M'HAN SEMBLAT INTERESANT.

MONTCLAR:

En aquest castell vam veure que l'altura importa molt en una batalla, perqué et portava una sèrie d'avantatges, com per exemple: Saber on estava amagat el enemic, o per saber d'on venia més fàcilment, comunicar-se/vigilar, tenir cobertura en cas d'atac... En fi, una acció que et incrementaria les probabilitats de victoria.

MONTFERRI:

Aquí vam parlar de cóm collons s'enviaven els missatges si no tenien wassap. La tecnologia era la que era, i no es podia fer molt... Vam parlar de que ho feien per exemple: Amb campanes, senyals de fum, banderes, ocells missatgers etc. Jo vaig posar que enviaven els missatges per un missatger. Ara que ho penso, és bastant estúpid el que vaig posar. Ja que si un castell com a mínim està a 20km d'un altre, i l'enemic ja estava venint... El missatger no podria córrer tant ràpid com per entregar el missatge a temps. S'el menjarien.

 Vam parlar de les torres, de cóm havien evolucionat fins a la estapa final, similar a un pokemón. Primer eren quadrades total, després van ser més arodonides, i al final ja eren totalment cilíndriques. Tot aixó amb el próposit de que l'enemic no aprofités els punts morts, dels angles del quadrat. Jo al principi creia que era per ahorrar material de construcció,pero en fi, ells estaven pensant més en la batalla. No sé si és casualitat, peró jo de petit, quan jugava al pilla-pilla sempre anava cap a les columnes dels portxos, que eran quadrades...

CLARIANA:

El dret d'aprisió, era l'ho que motivava als habitants de la terra de ningú, a quedar-se i no marxar. Aquest dret va ser inventat per a les persones sense territoris i tenien fam de terres. Deia que si una persona es quedava durant 30 anys en un lloc, aquest passava a ser automàticament seu. Obviament que era una bola tan gran com una catedral, pero bueno la gent s'ho creia. 

Van posar els 30 anys perqué sabien que la gent, per aquella época no sobreviuria tant de  temps, ja que l'esperança de vida era més curta.

PONTILS:

Aquí vam aprendre una paraulota molt maca: Algarada. Qué és aixó? Un nou tipus d'alga?  

Aixó és el que vaig pensar la primera vegada que el vaig sentir. Doncs no, res d'aixó. Les algarades eren el nom que s'els donava als atacs muslmans. Eren atacs normals i corrents, com qualsevol altre, pero amb la diferencia de que, quan  ja haveien destruit i saquejat tot, els deixaven viure, i s'en tornaven a la seva base. I perqué els deixaven lliures? La resposta es simple: Per tornar-los a saquejar un altre vegada, quan estiguessin plens de botí. I pam! 200 ANYS  va durar aquesta maldició per als cristians, era casi igual o pitjor que una tortura. Molt astuts de la seva part, aixó s'ha de dir.

CÓM HO HE APRÉS?:

Com sempre gràcies per el blog del profe, i les seves explicacións. La primera part del treball ha sigut parelles, i a la segona hem anat sols. 

COM M'HAN AVALUAT?:

No m'ha agradat gens que el flash deixés de funcionar quan encara estàvem fent el treball. De fet, ja ens anava avisant que deixaria de funcionar cap al 2020, pero just quan estem fent aquest treball... Aixó sí que és mala sort. En tot el viatge m'he sentit a gust, no tinc cap exigéncia.

El tema en sí s'ha m'ha fet bastant llarg i tediós. No ha sigut del meu gust.