CATALUNYA MEDIEVAL

 OTGER CATALÓ:

GUIFRÉ EL PELÓS (G.P):

Fa un temps, a França regnava un rei anomenat Carles el calb. Com el seu nom indica, ell era un rei calb. Sota el seu comandament, estaven repartits en la Marca Hispànica diferents comtats, cadascuna amb els seus respectius comtes. Un d'ells era Guifré el Pilós. Era dit d'aquesta manera perquè es diu que tenia pèl on ningú home més tenia. Guifré era un guerrer. Estava sempre en el camp de batalla, i estava preocupat. Que passaria amb la família, si ell moria? El sistema de el rei era buscar un substitut, quan un comte moria, així sempre caldria lluitar a la frontera. Però també volia dir una altra cosa. Volia dir que la família de l'comte mort hauria de marxar a un altre lloc per viure, i això a Guifré el preocupava. Llavors va prendre una decisió. Li Heredia el comtat al seu fill, sense dir-li a rei. Carles el calb es podria haver enfadat molt, però no ho va fer, perquè Guifré sempre li havia estat fidel, i tampoc tenia problemes, així que el va deixar passar. A causa d'aquest esdeveniment, més endavant la família de Guifré es convertiria en una de les més importants, per poder, fama i diners. Ara bé, això és una història.

Ara ve la llegenda. Segons la llegenda, diu que mentre Guifré lluitava contra el normands, uns bàrbars del territori Escandinàvia, va quedar ferit de gravetat. Mentre estava a la botiga, a punt de morir, va venir el rei Carles. Com la bandera de Guifré no tenia un símbol, el rei va posar 4 dits en la ferida, i amb la sang que tenia la arrossegar a la bandera, formant la bandera de Catalunya.

BORELL II: